Ahir vam sortir a sopar amb uns amics que tenen una filla d’una edat semblant a la de la Q. Va ser un pla totalment improvisat i vam marxar a dormir ben contents. I això m’ha fet reflexionar sobre una de les frases estrelles que hem d’escoltar els pares primerencs: Esteu embarassats? Buf, doncs prepareu-vos perquè això de ser pares us canviarà la vida! Però, realment, ens l’ha canviat? Doncs sí… i no.

SÍ…

És veritat que tenir un fill (o dos, o tres…) sotmet a una gran sacsejada la nostra vida anterior. Hem passat de ser dos a ser tres, com voleu que això no sigui un canvi radical de vida?! Tot el que abans podíem fer i/o decidir sense pensar, ara requereix d’una planificació absoluta, pràcticament fins al més mínim detall. Hem canviat d’un simple: “Anem a passejar?”; per un “Anem a passejar? Ho portem tot? Creus que la nena va ben abrigada? Tenim prou bolquers de recanvi? Ostres, em falta una sabatilla de la nena, on és? La portem amb carro o penjada? I si té gana? Agafem alguna cosa per picar, no? On és el xumet? El necessitarem? Portem-lo per si de cas,…” I aquest només és un petit exemple.

Un altre canvi important el pateix la nostra “llista de prioritats“. De sobte, llegir un llibre, anar al cinema, sortir de festa amb els amics,… semblen coses impossibles de realitzar i passen a ocupar els últims llocs en la llista de prioritats. Fins i tot, aspectes tan bàsics com la higiene personal! Això no vol dir que no ens dutxem mai (ho notaria la gent del nostre voltant!) però és possible que en certs moments, es prefereixi fer una bona becaina a una bona dutxa. I si parlem de temes com la depilació o l’afaitar -se, ja no en parlem! Tot el que abans de tenir una filla ens semblava una primera necessitat ara ha passat a una pla secundari, o pitjor.

“Aprofiteu per descansar, que després no podreu.” Un altre clàssic! I en certa part, hi ha molta raó darrera aquesta frase estereotipada. I no parlo només de les nits, que poden arribar a ser molt dures si tenim un fill o una filla que no dorm prou bé; parlo de seure al sofà a veure la tele, de fer una migdiada després de dinar, d’anar a dormir abans d’hora perquè ha estat un dia molt dur. Doncs no, no ho pots fer sempre que vols (o necessites) I es pot arribar a sentir aquesta impossibilitat com una pèrdua de qualitat de vida respecte la teva vida anterior.

Però no tots els canvis han de ser negatius, no? Sinó, quin sentit tindria tenir fills?

De sobte, amb el naixement de la nostra filla, teníem una persona més de qui preocupar-nos, de qui cuidar i a qui incloure en les nostres decisions vitals. Pot semblar negatiu, però res més allunyat de la realitat, perquè tenim una persona més a qui estimar! I és un amor que no es pot descriure amb paraules. Un somriure de la Q en un moment difícil és un bàlsam que ho cura tot.

De sobte, tenim noves oportunitats per aprendre allò que mai hauríem sospitat. S’obren nous camins a la vida que porten a nous descobriment, a noves aventures, a noves experiències, a conèixer gent nova, conèixe’ns millor a nosaltres mateixos i conèixer millor la nostra parella. I durant aquest any de vida de la Q hem aprés a valorar tantes coses que abans ens passaven desapercebudes! La paciència, la calma, la desconnexió de les noves tecnologies, el veure passar el temps sense fer res, la importància de l’alimentació sana, són alguns dels exemples.

… I NO.

Amb l’última reflexió, ens adonem que en realitat el que ens canvia no és la vida en sí, sinó el nostre ritme de vida.

Des del naixement de la Q, no hem deixat de fer les coses que hem tingut ganes de fer: no hem deixat d’anar a menjar fora, d’anar a un concert de música, d’anar de vacances, de passejar o d’improvisar un pla amb els amics. Senzillament, són activitats que requereixen més planificació i una dedicació de temps més flexible i lenta. Però amb calma, tranquil·litat i bon humor, es pot fer tot allò que vulguem.

Hi ha temps per tot, i si ens planifiquem bé el temps, trobarem que podem anar tatxant coses de la nostra llista de prioritats. I sí, hi ha hauran coses que estaran en aquesta llista moooooolt de temps abans que les puguem fer, però tard o aviat, les acabarem fent i aleshores ens adonarem que som els mateixos que érem abans de tenir una filla. Bé, potser els mateixos no. Els mateixos però una mica més feliços.

2016-07-18 06.36.03
Amb el naixement de la Q ha començat una nova etapa a les nostres vides.

Si us agrada el contingut del blog, subscribiu-vos i us informarem quan publiquem nous continguts. I no us oblideu de compartir. D’això es tracta tot aquest muntatge!

Gràcies per llegir-nos! Fins aviat!