Fa uns dies us explicàvem la primera part del nostre cap de setmana mogut, però molt i molt interessant! Aquí va la segona part. Després del casament…


… vam dirigir-nos cap a Berga. feia temps que teníem pendent una excursió per aquesta zona i vam anar a passar la nit a casa d’uns amics. L’hospitalitat no té límit en aquest món! Arribava el moment de parar i descansar, acabar bé el dia i preparar-nos per a una nova jornada. Quan de sobte…

A: M’he oblidat d’agafar uns pantalons de recanvi per treure’m els del casament!

L: Ens hem oblidat el biberó!

Però com podem ser tan desastres!? S’ha fet tard i quan arribem a Berga ja està tot tancat. El problema dels pantalons té solució (els podem demanar prestats), però el biberó? La parella que ens acull no tenen fills ni tenen a l’abast un biberó. Com passarem la nit sense poder-li donar llet? Li intentem donar amb un got ara que el comença a dominar? El sabrà fer anar de nit quan demani llet totalment adormida?

Resulta que anem carregats com a mules per passar dos dies fora de casa i no portem una de les coses més bàsiques i que més falta ens fa. I ens sorgeix una pregunta: com s’ho farà la Q per passar sense el biberó?

Però aquesta no és la pregunta que realment ens fem en el nostre interior. La pregunta que ens passa pel cap però que no diem és: com ens ho farem nosaltres per passar sense el biberó? I aleshores el nostre cap comença a fer un munt d’hipòtesis sobre com anirà la nit, a fer prediccions sobre el nostre futur immediat i la tragèdia que ens ve a sobre.

Però, un moment, calma. La nena no ha demanat encara el biberó. Està desperta i pot veure la llet perfectament d’un got. Està baldada i potser dorm tota la nit. I si es desperta, ja buscarem una solució, per mandra que ens faci. I si hi confiem i deixem les preocupacions per quan ens toqui llevar-nos a la nit? Així que respirem i ens calmem.

I tot va anar bé. La Q no va demanar llet per la nit i vam poder passar tot el cap de setmana sense biberó. Un cop més, la Q ens sorprenia a la seva manera, com volent-nos dir: veieu com no cal que us preocupeu abans d’hora?

Recordem aquell dia que va anar a sopar amb uns amics de forma improvisada i després havíem quedat per anar al teatre i ens havíem deixat els xumets! Però al final no van caler ja que estava tan cansada que a mitja obra es va dormir en braços sense necessitat de xumet ni de bressolar-la (això no ens havia passat mai!).

Moralina de la història: sempre ens deixarem quelcom. Segur. La qüestió és prendre’ns-ho amb calma i buscar solucions. Hi ha vegades que, fins i tot, les solucions venen soles. De fet, moltes vegades, haver-se deixat alguna cosa no serà, ni tan sols, un problema.

La resta del cap de setmana, tot i que intens i aprofitat, va anar com una bassa d’oli. Excursió, amics, vermuts, dinars… i una mica de pluja per acabar-ho de rematar. En tornar a casa ens ha envaït una enorme sensació de satisfacció. Què bé se sent un quan pot fer vida “normal” amb la Q.

 

2018-05-20 16.51.45
Una mica d’aire pur per escapar dels fums de les ciutats!

 


Si us agrada el contingut del blog, subscriviu-vos i us informarem quan publiquem nous continguts. I no us oblideu de compartir. D’això es tracta tot aquest muntatge!

Gràcies per llegir-nos! Fins aviat!