Els miralls són un dels elements més presents en el món de les joguines infantils: contes, materials sensorials, construccions, peluixos,… i no hi poden faltar en equipaments especialitats en infants com les escoles, les ludoteques o les biblioteques infantils, entre moltíssims altres. Per què? Doncs perquè la construcció de la pròpia imatge dels infants és imprescindible per al seu desenvolupament.

2018-05-26 16.33.43
Mirallet, mirallet màgic, digue’m…

Però avui m’ha passat una cosa curiosa amb el mirall d’un dels contes preferits de la Q: m’hi he vist reflectit jo.

Potser, sense voler-ho, he descobert una altra funció dels miralls infantils dirigida, dissimuladament, cap als adults. Els miralls convencionals ens permeten veure’ns a nosaltres reflectits, amb tots els nostres defectes i fortaleses; però els miralls infantils ens donen la possibilitat de veure-hi reflectit el nostre infant interior. Mirar-nos als ulls en un d’aquests miralls, és connectar amb la nostra infància, amb els nostres records, les nostres experiències viscudes, positives, negatives, digerides i no digerides. Un petit tros de plàstic, que sovint ens retorna una imatge difuminada i desdibuixada del nostre rostre, ens permet fer ressonar el nostre passat en el nostre interior i connectar, a un nivell molt profund, amb el nostre fill i la nostra filla.

Estic satisfent les necessitats de la meva filla com ho van fer amb mi? Estic cometent els mateixos errors que els meus pares? Estic fent allò que tant m’enrabiava que em fessin a mi, o en sóc conscient i miro de trencar la roda? Com hem arribat fins aquí? És el tipus de vida que volia? Sóc feliç? Transmeto aquesta felicitat? Ho estic fent bé? Sóc vàlid? M’estimen? M’estimo?

2018-05-26 19.36.41

Els miralls infantils no ens mostren els nostres defectes físics, sinó que són capaços de mostrar-nos els nostres defectes més profunds i els nostres dubtes i pors més inconscients. Els nostres reflexes fan sortir a la llum les nostres experiències no païdes, aquells records que preferiríem esborrar, els dubtes sobre nosaltres mateixos i la nostra vàlua. Alhora, però, ens donen la oportunitat de mirar als ulls a aquests defectes i començar a posar-hi remei, perquè hi ha un parell d’ullets que miren aquest mateix mirall sense tenir aquests dubtes i aquests defectes; i la forma com ens relacionem amb l’amo d’aquests ullets petits configurarà la persona que, anys més tard, es veurà reflectit en un altre mirall infantil. Què hi veurà, aleshores?


Ja sabeu, si us agraden els continguts del nostre blog, us podeu subscriure a la part de sota de la pàgina. Rebreu notificacions amb cada nou contingut. També són molt benvinguts els vostres comentaris. No sigueu tímids!

Moltes gràcies per llegir-nos i fins aviat!