STOP! Abans de continuar llegint, assegureu-vos d’haver llegit la primera part d’aquest post. Si ja ho heu fet, podeu continuar.

20180722_113023
Només és blat de moro, però s’hi pot passar hores!

En el post d’ahir comentàvem diferents situacions que vam viure al festival Esbaiola’t, en la zona de joc lliure. Situacions que ens feien replantejar com de ‘lliure’ és el joc lliure. En l’últim exemple parlàvem de les balances de fusta i de com els adults ens esforçàvem per explicar als infants què eren i com funcionaven sense donar als infants la oportunitat d’explorar-ho per ells mateixos encara que li donessin utilitats novedoses.

I això és el que diferencia la mirada dels infants i la mirada dels adults. Nosaltres veiem una balança i la nostra limitació de la imaginació no ens permet veure més enllà del seu ús típic i arbitrari. Però per als infants és una font de creativitat i possibilitats infinites!: Què passa si poso totes les pedres en un plat i cap en un altre? Quantes pedres puc mantenir en equilibri sense que en caigui cap? Puc utilitzar la balança de catapulta? I si vaig a buscar altres materials per pesar? Potser puc mirar d’utilitzar les mans per anivellar-la. Quin so fan les pedres quan xoquen entre elles? I quan xoquen amb el plat?…

Els adults no ens adonem de la quantitat de sensacions i emocions que poden viure els nostres fills i filles amb un simple estri quotidià si els donem la oportunitat d’experimentar lliurement. Enlloc d’això, el nostre discurs es pot resumir amb: ‘Això té UNA única finalitat i només es pot aconseguir d’UNA manera. Fes-ho i així aprendràs.’

I així és com, mica en mica, anem transformant un infant creatiu en un adult amb la mirada limitada.

Al tanto! Que no dic que les famílies que estàvem allà ho féssim amb tota la mala idea. De fet, la intenció era la millor. Però volem deixar clar que és molt difícil, com a adults, abandonar la nostra mirada estreta i limitada de la realitat i acceptar que els infants tenen una mirada molt més àmplia i creativa. Si els deixem fer, sempre, sempre, SEMPRE ens sorprenen. Així és com aconseguirem que el joc sigui realment LLIURE.

Així que, quines han de ser les claus per què els infants puguin jugar lliurement? Per nosaltres són les següents:

1. Temps. Pels infants només existeix el temps present i són capaços de dedicar-se intensament a allò que estan fent. I temps és el que necessiten per explorar totes les possibilitats de joc. Sabem que no sempre disposem d’aquest temps, però com més en tinguin més espremeran els jocs.

2. Espai. No l’espai entès com a ubicació, sinó com a distància entre l’adult i l’infant. No ens referim a estar a 10 metres de la zona de joc, sinó a no interferir en el joc a no ser que l’infant ens demani de participar. I sempre seguint les seves normes, que per això és el seu joc, si aquestes són acceptables, clar.

3. Presència. La nostra atenció és important pels més petits i petites. Estar presents vol dir estar disponibles per als infants per quan ens necessitin.

4. Respecte. Que no per ser l’últim és menys important. Al contrari. Es tracta de respectar el joc de l’infant, considerant vàlid tot allò que faci i, alhora, respectant l’infant als altres, el material i l’entorn. Aquest respecte també implica límits, però això és un altre post que fa temps que hem d’escriure. Ja arribarà…

I un cop feta aquesta parrafada, A JUGAR!


Recordeu de subscriure-us al blog per rebre les últimes novetats i deixeu-nos els vostres comentaris per créixer plegats.

Moltes gràcies i fins aviat!