Fa unes setmanes vam fer un post explicant què era el BLW (o menjar a trossos) i perquè havíem escollit aquesta metodologia per implantar l’alimentació complementària. Ja sabeu que hi ha centenars de metodologies i variants diferents, però aquí us deixem alguns consells que a nosaltres ens han servit per posar en pràctica la implantació de l’alimentació complementària mitjançant el mètode BLW.

20171124_154847.jpg
Exemple dels primers àpats de la Q: una bola de cigrons matxacats amb el morter, mandarina i patata bullida.

En primer lloc, abans de començar amb els consells, creiem que cal recordar els principis bàsics en els que es basa la metodologia del BLW: EL RESPECTE, LA CONFIANÇA I EL FOMENT DE L’AUTONOMIA. Per tant:

  • No ens preocuparem per la quantitat de menjar que menja l’infant, confiant en la seva capacitat natural d’autoregulació. Els adults decidim el quan, on i quin menjar oferim a l’infant, però l’infant escull com, amb quin ritme, què i quina quantitat menja del que l’adult li ha ofert, possibilitant d’aquesta manera que l’infant guanyi autonomia i esperit crític.
  • No oferirem menjar a la boca de l’infant, sinó que serà ell/a que l’agafi amb les mans fins que l’alimentació estigui ben instaurada {1} ja que l’infant ha de saber exactament què es posa a la boca (consistència, grandària…) per tal de gestionar bé l’aliment, disminuint el risc d’ennuegament, permetent que l’infant explori i conegui els diferents aliments (colors, textures,…) i respectant també el seu ritme i desenvolupament de l’autonomia.
  • Al principi, i fins que estigui ben instaurada l’alimentació {1} s’oferiran a l’infant trossos mitjanament grans (4 dits de llarg) que pugui fàcilment agafar amb la mà (amb el puny, sense necessitat de fer pinça amb els dits), per tal de fomentar la seva autonomia i la seva destresa manual, que pugui menjar sense ajuda i per seguretat.

Amb aquest mètode també cal tenir molt en compte aspectes relacionats amb la SEGURETAT i és per això que:

  • L’alimentació complementària ha de començar-se a partir dels 6 mesos i quan el bebè sigui capaç de mantenir-se assegut tot sol i pugui agafar un bolígraf i dur-se’l a la boca. Així sabrem que el seu tracte digestiu està preparat per ingerir aliments sòlids.
  • Estarem sempre observant quan l’infant menja.
  • No li donarem aliments rodons com les olives, els galets, els fruits secs, els grans de raïm, les cireres, els cigrons…, ja que poden obstruir accidentalment les vies respiratòries. En el cas dels aliments tous com les cireres, els traurem el pinyol i els tallarem per la meitat (de dalt a baix); en el cas dels aliments més durs com les avellanes els haurem de moldre o en el cas dels cigrons aixafar-los amb la forquilla o el morter un cop cuits.
  • No li donarem aliments durs, com per exemple, ni poma crua ni pastanaga crua, a no ser que sigui ratllada, ja que aquests aliments no s’acostumen a trencar per on mosseguem. En el cas de la vedella, la oferirem picada.
  • No “fer un drama” o mostrar espant quan l’infant s’ennuegui per no transmetre-li por ni treure-li de la boca cap tros, deixant que sigui ell/a mateix/a que l’expulsi, fomentant l’autonomia i l’autocontrol, exceptuant els pocs casos en els que el tros obstaculitza les vies respiratòries {3}. Sabem que això és complicat perquè fa molta sensació quan l’infant fa una arcada, però ells/es acostumen a gestionar-ho prou bé si els donem el temps per fer-ho i no els espantem amb la nostra reacció.
  • No distraurem l’infant amb jocs, contes ni pantalles, ja que això fa que no destinin la concentració necessària a no ennuegar-se. Els infants han de posar tota la seva atenció al fet de menjar!
  • Introduirem un aliment nou amb un mínim de separació de 3-5 dies respecte l’anterior aliment, de tal manera que si es produeix alguna reacció al·lèrgica o intolerància sigui degut només a un sol tipus d’aliment i sapiguem identificar-lo. A més, oferirem el nou aliment durant tres dies de forma repetida per assegurar-nos que realment l’infant hagi ingerit l’aliment i poder comprovar si li produeix, o no, algun tipus d’al·lèrgia.
  • No introduirem un nou aliment a la nit perquè, a vegades, les reaccions al·lèrgiques triguen a mostrar-se i, si estem dormint, correríem el risc de no assabentar-nos-en.

També hem de tenir en compte altres ASPECTES PEDAGÒGICS, com per exemple:

  • En la mesura del possible, els adults menjarem al mateix temps i espai que els infants i el mateix tipus de menjar, actuant així com a models sobre els quals l’infant aprendrà a partir de l’observació i la còpia. Fomentar l’estona dels àpats com un moment social és important per a un millor desenvolupament.
  • L’hora de menjar ha de ser una estona, en la mesura del possible, relaxada i l’infant ha de disposar de tot el temps que necessiti.

I, com no, hem de tenir en compte ASPECTES NUTRICIONALS:

  • Quan ja haguem introduit prou aliments com per oferir-n’hi certa varietat, oferirem a cada àpat com a mínim, un ingredient de verdura o fruita, un hidrat (pasta, patata, arròs…) i un proteïc, ja sigui vegetal com els llegums o animal.
  • Cal no excedir-se en oferir aliments d’origen animal, el que més han de menjar és fruita i verdura que poden repetir tant com en vulguin (nosaltres no ho complim en tots els àpats). {2}
  • Cal evitar els aliments superflus: sucres, mel, galetes, embotits… {2}
  • Cal evitar aliments com la tonyina, les fulles (espinacs, enciam…), carn de caça,… {2}
  • No s’ha d’insistir en què mengin fruita i verdura, ni obligar, ni parlar de les seves propietats beneficioses en detriment d’altres aliments ja que pot provocar l’efecte contrari: el rebuig. Tan sols cal oferir-ne i ser-ne model.
  • També cal tenir en compte l’aportació de ferro en la dieta, present a la vedella, als llegums, al mango, al bròquil… Per millorar-ne la seva absorció es pot acompanyar amb taronja i altres aliments que aportin vitamina C.

 

Quins dubtes teniu de l’alimentació? Quina experiència teniu vosaltres? Deixeu-nos-ho als comentaris

 

Notes:

{1} Farem un següent post al respecte, però “normalment” l’alimentació complementària comença als 6 mesos, als 9 mesos s’introdueix la cullera ja que es poden donar derivats làctics com el iogurt i, normalment, l’alimentació s’acaba instaurant a partir de l’any. No es poden limitar etapes, és només per a què tingueu una idea. És un procés molt lent, però molt bonic.

{2} Més informació a la guia de l’alimentació de 0-3 anys editada per la Generalitat el 2016.

{3} Més informació al curs online de maminatura.


Recordeu de subscriure-us al blog per rebre les últimes novetats i deixeu-nos els vostres comentaris per créixer plegats.

Moltes gràcies i fins aviat!