Continuem amb la sèrie de frases maleïdes; i ja en portem 3! I aquesta és de les que més hem escoltat i de les que més ràbia ens han fet: Què dolents són els teus pares, Q.

No cal posar en situació a ningú de quan han utilitzat aquesta frase contra nosaltres. La variabilitat de situacions compatibles amb aquestes paraules és immensa. Però la majoria tenen un denominador comú: sempre s’escolta a l’hora de posar límits.

Límits que posem nosaltres, els pares i les mares, és clar. No són límits que posen els altres. I quan la nostra filla es queixa, ja sigui enfadant-se o amb plors, acte seguit apareix la frase maleïda en qüestió. Aquí alguns exemples: Què dolents els papes…

  • … que no et deixen menjar un gelat.
  • … que no et volen comprar aquesta joguina.
  • … que et fan menjar coses sense sucre.
  • … que t’obliguen a seure a taula.

Però, que no s’han plantejat els emissors d’aquesta frase que potser els pares i les mares actuem com actuem per una raó? Una raó que segurament està relacionada amb com volem educar i criar la nostra filla? Una raó que està presa a consciència i amb consens amb la parella? I encara que sigui una actuació improvisada, com moltes altres, la prenem pensant SEMPRE en el benestar i la cura de la nostra petita? Per què això ens fa ser dolents?

I encara diré més. Si jo estic posant un límit a la meva filla, sigui quin sigui, vull estar completament present en el moment que estic vivint amb ella. No necessito (i no vull) tenir interferències externes i, encara menys, judicis trets de context. No vull que ningú em digui que sóc dolent amb la meva filla. Ho faig el millor que sé i el millor que puc. I si algú hi té alguna cosa a dir, que tingui un fill i que s’hi apliqui la seva pròpia medicina. I si no pot, que s’hi posi fulles. Més clar, l’aigua.


Esperem les vostres propostes de Frases Maleïdes per afegir-les a la llista. Deixeu-nos-les en els comentaris i en parlarem més endavant.

Moltes gràcies i fins aviat!