L’hora del conte

Fa uns dies que a la Q li ha agafat la dèria dels contes. Des que és ben petita, nosaltres li hem explicat i ensenyat contes i ella ha tingut més o menys paciència per escoltar-los. Però des de fa uns dies, una de les seves activitats preferides és mirar contes. Els agafa, els fulleja, ens demana que li expliquem i els va amuntegant damunt el sofà com si volgués deixar constància de la quantitat de “llibres que ha devorat”.

Al principi d’explicar-li contes, volia passar pàgines ràpidament i no tenia paciència per escoltar-los sencers. Passava les pàgines amb força i feia malbé els contes. Estirava els ‘pop-up’ i trencava peces. I nosaltres darrere amb el celo arreglant-los davant d’ella i ensenyant-li, amb muntanyes de paciència, que els contes són tresors preuats que s’han de cuidar i estimar. No sabíem si allò que fèiem tindria algun efecte en ella o, si més no, si veuríem els resultats més aviat o més tard.

Ara, però, estem sorpresos de la seva autonomia a l’hora de mirar contes i de la llarga estona que es pot estar mirant i remirant, escoltant i gaudint amb les històries de cada conte. I nosaltres, encantadíssims!

Us deixem, per si us interessa o busqueu contes que puguin agradar als petits, algunes recomanacions. Són els contes que més agraden a la Q; aquells que agafa una vegada i una altra.

• Contes il·lustrats

Són les estrelles. Contes grans, de dibuixos preciosos i estètics, amb poca lletra i amb una història plena d’imaginació i aventures. Com a mencions especials, tenim el conte d’en “Paf, el drac màgic”, inspirat en la cançó infantil, “La muntanya de llibres més alta del món i “Colors” d’Hervé Tullet; però n’hi han molts més que li agraden.

• Contes de música

Contes plens de cançons, que sovint inclouen un CD, i que tenen il·lustracions i titelles per acompanyar les cançons. La Q es passa molta estona demanant-nos cançons i més cançons.

• Llibres de fotografies

Un altre tipus de “contes” que li encanten a la Q. Gaudeix mirant llibres amb fotografies nostres i seves de temps passats. Àlbums de família on recordar qui són els membres de la seva família. Recull de fotografies de l’escola bressol del curs passat on recordar els seus companys de classe, les seves mestres i les seves vivències. El fet que no hi hagi cap història que seguir, li permet anar davant i enrere una vegada i una altra.

• Pop-up i llibres de solapes

També són molt populars però són els més delicats. Intentem mirar-los amb ella sempre per evitar que la seva emoció passi factura als llibres. Imprescindible tenir el celo al costat per arreglar, amb ella, tots els desperfectes causats. Tot i així, s’ho passa d’allò més bé aixecant totes les solapes i sorprenent-se amb els elements que “salten” del conte.

Esperem que us haguem donat idees per explicar contes als vostres fills/es, nebots/des, nets/es,… I ja sabeu, feu créixer la muntanya de contes ben amunt!

Pot semblar un muntatge idíl·lic del que és l’hora del conte a casa; però realment avui ens l’hem trobat literalment asseguda en la pila de llibres que portava “llegits”. La seva pròpia ‘muntanya de llibres més alta del món’. Jajajaja

---

I a vosaltres, quins contes i llibres us funcionen? Quin és aquell conte que els vostre petit/a té ben atrotinat de tant mirar i remirar? Esperem els vostres comentaris.

Moltes gràcies per llegir-nos i fins aviat!