Arriba l’anomenat “Black Friday” i amb ell comencem a olorar ja les festes de Nadal. Però aquest no és el primer símptoma de la proximitat d’aquestes festes de consumisme desenfrenat: fa dies que es poden veure els llums de Nadal al carrer (apagats, això sí) i que es poden comprar polvorons i neules en els supermercats. Preparats per consumir?

I nosaltres ens preguntem: Cal? Doncs es veu que sí. Si més no, a les empreses i a les botigues. Això del Black Friday és un gran reclam; un tret de sortida per començar a gastar tots els diners que no dediquem a pagar la hipoteca o el lloguer en tot allò que, probablement, no necessitem.

El problema és que aquest tret de sortida arriba molt aviat, no trobeu? La societat de consum no ens dóna una treva per viure el nostre present i ens bombardeja amb missatges perquè constantment pensem en la festivitat que ve més endavant i en el que ‘necessitem’ comprar per poder-la celebrar en condicions. I així ens tenen enganxats a les compres constants.

Al tanto, que ens agrada el Nadal i també ens agradar obrir regals. No venim d’un altre planeta i gaudim amb la cavalcada de reis tant com els més petits. Però això no vol dir que no puguem veure i criticar el cantó fosc d’aquesta època de l’any, on tot el que veiem pel carrer està destinat a un sol objectiu: consumir, malgastar, comprar, regalar,… L’ambient i la tradició ens creen una necessitat il·lusòria per comprar, per tenir, per regalar que ens ennuvola la ment i no ens deixa pensar amb claredat. I de sobte, sense adonar-nos-en, tenim una muntanya de regals preparats per donar a altres persones. Regals que no surten del cor i l’ànima, sinó del màrqueting i els anuncis de la tele. Regals buits de significat. I d’aquesta manera, la nostra societat va valorant cada dia més el TENIR per sobre del SER.

I això és el que estem ensenyant als nostres infants. Que l’importat no és gaudir de les estones que passem junts jugant i compartint vivències; l’important és tenir molts regals, molt xulos i molt cars. No podríem aprofitar el fet de regalar-nos coses per reforçar el vincle entre nosaltres? És possible, i en vam parlar en un post passat (linkat aquí) Seria possible que en comptes de deixar-nos portar per la febre consumista, dediquem un temps a pensar en aquelles persones a qui volem regalar quelcom i què és allò que més de gust ens ve regalar-li?

Aquests seran els primers Nadals de la Q i estem segurs que els gaudirà moltíssim ara que comença a prendre consciència de tot el que passa al seu voltant. Però això també vol dir que començarà a prendre consciència que els Nadals és època de rebre regals i tenir més joguines. I aquí entra en joc la família i els seus regals. Sempre és complicat trobar l’equilibri entre demanar regals preestablerts i deixar que els familiars regalin el que vulguin. No sé si ho aconseguirem. El nostre ideal, però, és aconseguir que els regals que tingui la Q siguin més qualitatius que quantitatius, és a dir, que siguin pocs, però de bona qualitat. Regals que pugui aprofitar i gastar de tant jugar. Regals que no quedin oblidats i apartats al cap d’uns dies. Regals que tinguin un valor sentimental i que ajudin a fomentar el vincle entre ella i la persona que l’ha fet (encara que ja sabem que els regals els fan els Reis…) Regals que contribueixin a desenvolupar les seves ganes de ser, descobrir, jugar, mirar i viure. Tot un repte!

P.D. Per cert, aneu pensant ja de què us voleu disfressar, que després del Nadal arribarà Carnestoltes i si compreu ara les disfresses us sortiran una mica millor de preu.

P.D. I si teniu una estona més, aneu donant voltes al cap sobre quins petards voldreu llençar per Sant Joan, que ara les bengales surten més econòmiques que al juny.


I vosaltres, quin opinió teniu dels regals de Reis? Deixeu els vostres comentaris, que sempre enriqueixen la nostra visió del món.

Moltes gràcies i fins aviat!