La majoria dels nadons tenen el cicle canviat, és a dir, dormen més de dia que de nit, o això sembla. Us expliquem quins trucs ens van fer servei a nosaltres per a què la Q agafés el cicle del son.

En primer lloc ens agradaria comentar que ens va sorprendre molt això del cicle canviat, ja havíem sentit això de passar les nits en vetlla, però ens al·lucinava com de tranquil·la i silenciosa era la Q durant el dia i com d’animada estava a certes hores de la matinada. Recordem com les visites ens deien frases típiques: ‘però que tranquil·la’, ‘que bé que es porta’… no els faltava raó! Però a vegades fèiem broma perquè era marxar la gent i tancar la porta i posar-se a plorar. A vegades pensàvem que era el rumor de la gent que la tranquil·litzava o el fet d’anar de braços en braços… però bé, això és un altre tema; la qüestió és que a la nit li costava dormir. L’A l’havia tinguda en braços hores i hores assegut al sofà perquè si l’estiràvem (o si ell mateix s’estirava) es despertava. Jo mateixa l’havia tinguda hores al pit. Recordem fer torns per sopar perquè no parava de reclamar braços i no teníem ni un moment per seure els dos junts tranquil·lament. Recordem estar a primeres hores de la matinada amb la Q sobre el canviador excitadíssima gaudint del mòbil que teníem penjat del sostre i recordem que l’A se l’emportava a jugar a les 5-6h de la matinada, quan ella havia decidit que ja havia acabat la nit. Doncs bé, desprès d’uns mesos, gairebé un any de canvis molt progressius, podem dir que la Q dorm meravellosament les nits senceres!

2018-06-09 13.36.54

Val a dir, que no totes les famílies són iguals, ni tan sols tots els nadons, ni les circumstàncies, i, per tant, potser aquest post no us serveix de res. De fet, som conscients que per algunes famílies, les nits són un autèntic calvari i no és l’objectiu d’aquest post passar-los per la cara el fet de tenir una nena que dorm a les nits. Senzillament tenim ganes de compartir amb vosaltres alguns trucs que creiem (tampoc ho sabem segur del cert si van influir molt, poc o gens) que van ajudar a què la Q agafés el cicle del son, a veure si us serveix alguna idea:

  • Durant el dia; claror i soroll: ni tan sols per les migdiades que fan els nadons de forma intermitent durant el dia baixàvem les persianes o demanàvem silenci a les visites. Si ella volia dormir era totalment lliure, li podíem oferir braços, pit…, però no canviàvem el nostre mode de vida o manera de fer. Tampoc canviàvem les nostres activitats, si estava dormida i s’havia de sortir se surt! D’aquesta manera, vam llegir que ella s’acostumaria a què de dia es fa l’activitat i de nit es dorm.
  • Durant la nit; foscor i silenci: (excepte aquelles nits que volguéssim fer alguna cosa com anar a sopar fora o quedar amb algú, d’això, si ens venia de gust, tampoc no ens en privàvem). Quan crèiem que havia arribat l’hora d’anar a dormir, cap allà a les 20h, començàvem a tancar les persianes de casa, sobretot de les habitacions, la Q va néixer a l’abril i ja començava a allargar el dia, de tal manera que per molt que hi hagués claror, provocàvem que a casa hi hagués foscor i procuràvem també que hi hagués silenci i pau.
  • Sopar: Diuen que anar a dormir amb la panxa plena ajuda a dormir més temps. Nosaltres li hem donat sempre el biberó a demanda, excepte una vegada al dia… just abans que nosaltres anéssim a dormir, que aleshores li enxufàvem un biberó (sense cereals ni res) perquè pensàvem que així, no ens el demanaria tan sovint a la nit, poc a poc, vam passar de fer 3 biberons a la nit, a 2, a 1 i a cap segons ella ens demanava. També li hem donat de sopar molt d’hora, als 8-9 mesos ja li oferíem alguna cosa per menjar i deixàvem que mengés el que li vingués de gust (en quan a quantitat, em refereixo) un iogurt, una fruita, pa, truita, un tros de peix, verdura…
  • No rutines: sabem que ho recomanen a tot arreu, però nosaltres no les hem seguides… en primer lloc, perquè ens és més còmode i en segon lloc perquè volíem que la Q pogués ser flexible. De tal manera que, no la dutxàvem cada dia abans d’anar a dormir, ni li fèiem massatges, ni li llegim un conte o cantem cada vespre ni rituals d’aquests, sinó que algun dia l’hem dormida cantant, algun dia llegint un conte, algun altre dia l’hem relaxada amb carícies,… segons com ens venia i segons el que crèiem que a la Q li anava millor en aquell moment. Tampoc està acostumada a dormir amb cap peluix o tela, però si xumet, ja que com sabeu no li vam donar pit. D’aquesta manera pensem que si algun dia les seves “rutines” es veuen modificades per cap motiu, no li trasbalsarà tant. De moment ens ha funcionat, i ara ella mateixa demana menjar, beure i dormir a la seva manera sense necessitat d’una rutina, sinó que creiem que ho fa quan té aquesta necessitat vital. També sabem que, a la llar, per exemple, fan unes rutines molt clares i marcades i que a la Q també li van molt bé.
  • No horaris fixes, sobretot durant el dia (en quan a dormir, ens referim): No la hem obligat mai a fer la migdiada a una certa hora, ni tan sols l’hem obligada a fer la migdiada o la hem posada sempre a dormir a la mateixa hora a la nit o li hem prohibit dormir a la tarda, per exemple (podríem fer la frase maleïda: si dorm ara no us dormirà a la nit… doncs ho hem comprovat! dormen igual, perquè en tenen necessitat).  Durant el dia, dormia les vegades que volia i la durada que volia. Compte! Estem parlant de quan la Q tenia tan sols uns mesos, no de quan ja tenen uns anyets i la seva rutina del son es veu molt influenciada per l’horari escolar.
  • Respectar les seves necessitats: quan ha necessitat dormir tota la nit en braços (i quan diem tota és tota), adormir-se mentre la bressolàvem amb un balanceig o adormir-se a les 19h de la tarda, li ho hem respectat… pensem que això l’ha permès tenir el seu temps per agafar confiança i li ha permès, ara, dormir tranquil·la tot a la nit. Creiem que de recent nascuts i durant els primers mesos, els nadons es troben desorientats en un nou món que els envolta i necessiten el caliu i amor dels braços dels seus pares, fins que agafen confiança i se’n poden anar deslligant. Cada infant necessitarà el seu temps (més o menys, cadascú al seu ritme), per desprendre’s dels braços dels seus pares. Creiem que l’hem sabuda entendre en aquest sentit i li hem ofert braços quan ho ha necessitat i ara (després d’un any) ens demana precisament que tan sols ens estirem al seu costat i ella s’adorm sola, ens ve a abraçar, es tranquil·litza, i torna al seu bressol.
  • Dormir en companyia: la Q va dormir enmig dels dos durant els primers 5 mesos, en primer lloc perquè ens era còmode, ambdós podíem estar per ella, ella estava tranquil·la (reiterem que creiem que necessiten caliu durant els primers mesos) i jo volia aprendre a donar el pit sense haver-me d’aixecar (tot i que això no ho vaig aconseguir hi ha mares que ho fan i penso que ha de ser més pràctic que haver-se d’aixecar a cada hora), pensem que tota facilitat és bona per continuar amb bon humor! Després dels 5 mesos, la vam posar a dormir a un bressol, al qual li vam treure una de la parets laterals i vam col·locar al costat del nostre llit, ja que es movia tant i feia tantíssimes croquetes que ja no ens semblava còmode dormir amb ella al mateix llit. Després d’un any, seguim dormint igual. Molt puntualment, no cada nit ni molt menys, ens demana aigua, sense crits, sense plors, perquè estem allà al costat, no ens hem d’aixecar, ningú s’esvera,… si alguna vegada es desvetlla, estem allà, no hi ha plors, no hi ha pors, no hi ha discussions, ens veu i es torna a dormir, alguns dies més ràpids que altres, alguns dies necessita venir al nostre llit a abraçar-nos, és puntual, perquè sap que estem allà. Hi ha dies que ni ens assabentem: potser ha dormit tota la nit, potser ha obert els ulls un moment i ha notat que seguíem allà, s’ha tranquil·litzat i s’ha tornat a dormir. Si cap dels 3 no tenim cap inconvenient, i ens va bé, de moment ho seguirem fent així.

20180415_182158_HDR

En l’apartat de frases maleïdes sobre aquest tema en podríem posar moltíssimes: ssshhhht està dormint, parleu xiuxiuejant (a les 11h del matí…), o, ui, aquesta nena us té pres el número, fa el que vol!, o ara a dormir no, ara no toca dormir, o ui, si la dormiu en braços es malacostumarà, o ui, si l’acostumeu a dormir amb vosaltres no us la podreu treure de sobre! … per nosaltres, tot mentida!


I vosaltres, quins trucs vau fer servir per a què el vostre nadó agafés el cicle del son? Creieu que aquests trucs que us hem proposat funcionen? Esperem els vostres comentaris!

Moltes gràcies i fins aviat!