Mentre va durar l’embaràs de la L, vam estar llegint diferents llibres i publicacions sobre educació, criança i puericultura. N’hi han que ens van agradar molt i n’hi han que no ens van cridar gens l’atenció. Aquí teniu un exemple de cada.

Les diferències entre el “Bésame mucho” (‘Omple’m de petons’, en català) del pediatra Carlos González i el “Nen, a dormir” d’Eduard Estivill són abismals. De fet, són llibres totalment antagònics com ja ens fa saber González al llarg del seu llibre, mostrant-se molt crític amb el mètode del Dr. Estivill per ‘tractar’ els infants amb problemes de son.

‘Bésame mucho’ és un llibre tendre i, alhora, divertit que tracta temes com l’alimentació, el son i les cures dels bebès amb molta sensibilitat i, sobretot, lògica i sentit comú. El seu missatge és clar: per criar infants sans i feliços cal tractar-los amb amor, respecte i atenció. I, per reforçar aquest missatge, aporta informació de moltes investigacions científiques que s’han fet en aquest sentit.

‘Nen, a dormir’ és un llibre escrit per explicar el mètode que va inventar el Dr. Estivill per a infants amb problemes de son. Es tracta d’un mètode que es pot resumir en: deixeu plorar el vostre fill/a, sense oferir-li cap consol, fins que es cansi i es dormi. I així durant molts dies fins que entengui que no l’atendreu encara que plori. Potser és una mica reduccionista aquesta definició, però no crec que vagi massa desencaminada.

Al tanto! que des d’aquest blog no pretenem jutjar ningú que utilitzi aquest mètode i tampoc el volem demonitzar. Només volem comentar que no hi estem d’acord amb aquest enfocament. A més, sabem que el tema del son és molt delicat i complicat i que, en circumstàncies extremes, som capaços d’agafar-nos a un clau roent. Però, tot i així, creiem que hi han altres maneres de fer les coses, més respectuoses i més afectuoses amb els infants.

Per fer la comparativa més justa, ens centrarem només en el tracte que es fa del tema del son infantil en ambdós llibres. La diferència més important entre la perspectiva dels dos llibres rau en l’atenció que es fa a l’infant que plora i que presenta problemes de son. Mentre el doctor Estivill opta per oferir a l’infant paraules de consol (comptades i cada certa estona) des de la distància, sense oferir contacte de cap tipus, el pediatre Carlos González explicita la necessitat d’agafar en braços al nadó, de bressolar-lo, parlar-li suaument i, fins i tot, dur-lo al llit dels pares. El llibre de González és un tot un reclam per fer collit i dormir junts pares, mares i criatures. Però, el més important de tot, és que no imposa aquesta idea sinó que defensa el fet que “cadascú ho faci com li sigui còmode i útil”. Senzillament es dedica a desmentir totes les notícies falses que hi han al voltant del collit. I això a nosaltres ens va relaxar molt, ja que el volíem practicar i no teníem eines o arguments per rebatre a aquells que no hi estaven d’acord.

Els títols dels llibres també són molt significatius. Si els analitzem ens adonem que tots dos són títols exhortatius que estan manant alguna cosa. Però si ens hi fixem més, veiem que mentre “Nen, a dormir” és una ordre dirigida als infants, “Omple’m de petons” és una ordre dirigida als pares i mares. No es tracta de fer que els nens i nenes facin allò que nosaltres desitgem, sinó de posar-nos ens la nostra pell de pares/mares i fer allò que hem de fer amb els nostres fills i filles.  Curiós.

Per últim, si valorem a nivell emocional el missatge que donem als nostres fills i filles quan ploren abans d’anar a dormir, ens adonem, un cop més, de la diferència abismal entre totes dues propostes. Si el nostre fill/a plora al llit quan la posem a dormir i nosaltres no l’atenem i la deixem plorar sola a l’habitació li estem dient que aquella por o aquella soledat o aquella tristesa que està sentint no la volem. L’ensenyem a emmascarar aquestes emocions i a valorar-les com a no desitjables, quan són emocions igual de vàlides que l’alegria! En canvi, si en moments dolents, com pot ser l’hora d’anar a dormir, l’acompanyem des de l’acceptació, creixeran infants sense por a reprimir les seves emocions i, per tant, creixeran sans i feliços.No és fàcil, és clar, i hi han moments que costa molt acompanyar aquestes situacions. A nosaltres se’ns ha fet difícil en algun moment concret, però el resultat d’acompanyar amb respecte, atenció i amor val molt la pena.

Sabeu que som molt fans del collit i ja hem parlat en algun altre post dels trucs que ens van funcionar a nosaltres per agafar el cicle de la son (aquí el podeu tornar a llegir), així que recomanem molt moltíssim el “Bésame mucho” de González. I no només el recomanem per a mares i pares que avui comencen aquesta història de la maternitat, sinó per totes aquelles persones interessades en les cures dels més petits i petites, ja siguin educadors/es, mestres o qualsevol altre tipus de professió.

Així que ja sabeu, agafeu els vostres fills i filles i ompliu-los de petons!


Moltes gràcies per llegir-nos i fins aviat!