Avui és diumenge. I plou. Això significa que ens hem de quedar a casa a passar el dia i buscar mil-i-una solucions i entreteniments per satisfer la necessitat de joc i moviment de la Q.  Però no patim pas per això! Les xarxes van plenes d’activitats i propostes per fer en dies com aquests. Pinterest i Instagram ho peten els diumenges de pluja. Però poc es parla de com ho vivim els pares i mares. Aquesta és la nostra experiència d’avui.

Pel matí, quan ens llevem, ja escoltem que plou i el nostre cap ja comença a maquinar: “Vaja, està plovent”, “No podrem sortir de casa”, “A veure què fem tot el dia tancats a casa”, “Tenim un munt de feina per fer, a més”,… I, aleshores, a mida que van passant les hores ens adonem de com de llarg és un dia i de com costa omplir-lo amb activitats variades perquè, és clar, la Q no s’estarà una hora jugant a una mateixa cosa ella soleta. Ni parlar-ne!

Després de les rutines del matí (esmorzar, vestir-se,…) comencem a jugar. I canviem de joc cada cinc minuts. I, mica en mica, la casa es va omplint de diverses joguines. La L i jo ens tornem per estar amb ella perquè, tot i que s’entreté força sola, necessita la nostra presència per jugar. A vegades som part integrant del joc, a vegades som un moble que ha d’estar allà perquè la energia pugui fluir. Però hi hem de ser, així que la feina que tenim per fer (que és molta!) l’anem fent a compta-gotes. I veure com passen les hores i que la feina no avança pot arribar a estressar molt.

Però el nostre cap no deixa de pensar activitats que podem fer i la Q no deixa de reclamar que fem una cosa o una altra, que la portem cap allà o cap allí, que l’agafem, que la deixem anar, que li llegim un conte, que li posem les sabatilles, que li treiem les sabatilles, que posem música, que la parem,… Fins que arriba l’hora de dinar! Només ha passat mig dia?!

Dinem i migdiada. Aquell moment que tenim per aprofitar i fer les “nostres coses”. La L s’ha quedat adormida amb la Q i jo m’he quedat enganxat en aquell bucle del youtube on només mires vídeos estúpids i sense sentit. I sense que te n’adonis… Mama, Papa! Merda, la Q ja s’ha despertat de la migdiada. Quin temps més mal aprofitat!

I torna a començar. Jocs, joguines, ordre, desordre i un altre cop ordre. Rialles, plors. Demandes i autonomia. Sembla una balança que s’equilibra i es desequilibra constantment. I van passant les hores i s’apropa el capvespre. Dutxa, sopar, estona de relax, dormir. I fins demà.

O aquesta és la idea perquè el dia ha acabat sense dutxa, amb pollastre per sopar i marxar a dormir plorant. Vaja, res com estava planejat. Què dolents és fer plans i expectatives amb petits!

No hi ha res com un dia de pluja per veure allò que en diuen que ser pare/mare és una feina de 24 hores al dia. I és veritat. Amb dies així ens adonem del poc temps que tenim per fer les coses que abans fèiem en un moment. Com a mínim, a mi em serveix per veure la manera com perdo el temps. Podria dir que això m’ensenya a prioritzar i a fer allò que és important per mi en comptes de deixar passar les hores mortes. Però avui, no tinc la sensació d’haver fet gaire aquest aprenentatge.

Una cosa segura sí que puc dir. Avui ens hem “empapat” de Q. Hem gaudit junts i també ens hem patit. Perquè en un sol dia passa de tot. Alegries i enrabiades. Moments de calma i moments de bojos. Jocs i plors. I tot barrejat, sense poder sortir de casa per airejar-se’n, no és la feina més fàcil del món (val, sí, podríem haver sortit de casa amb la capelina i fer allò de gaudir de la natura i acceptar la pluja com una benedicció i no com un càstig. Però no en teníem ganes, què voleu que us diguem)

Així que he aprofitat ara que tinc un moment de silenci i tranquil·litat per buidar el pap i per desitjar que hagueu tingut un bon diumenge de pluja. Ens expliqueu què heu fet vosaltres i com ho heu viscut?

2019-01-20 11.18.14

Per cert, amb la Q estem entrant en plena fase de negació i va amb el NO tot el dia a la boca. Haurem d’escriure un post aviat sobre el tema perquè hi ha moments que no és gens fàcil de gestionar.


Si us agrada el contingut, seguiu-nos a les xarxes i subscriviu-vos al blog. I no us oblideu de deixar els vostres comentaris i així fem la colla més gran!

Moltes gràcies i fins aviat!