Fa uns dies que la Q li ha agafat el gust a la paraula ‘NO’ fins al punt que hi ha vegades que sembla que no sàpiga dir cap altra paraula. Diu NO quan li parlem, quan li preguntem, quan juga sola, fins i tot quan es desperta pel matí, abans que li puguem dir res. Però, què està passant?

Doncs la teoria és fàcil d’entendre. Comença a veure que és una personeta independent de nosaltres i que, per tant, pot tenir voluntat pròpia. Marca territori propi i ens ho vol deixar molt clar. I, hi ha millor manera de deixar clar que és una persona diferent que fer tot el contrari del que diuen i fan els altres?

A més, s’adona que pot, amb una simple i curta paraula, exercir un efecte colpidor en nosaltres i això li agrada…però no ho entén. Així que, per aprendre com funciona aquest mecanisme de la negació, ho provarà mil-i-un cops (o milions de cops!)

I quin és el nostre paper en tot això? Doncs respirar i no deixar-nos portar per la desesperació! Perquè sí, tenim la teoria molt clara, però la pràctica… bàsicament no la tenim. I no només es tracta de la negació en si; sinó que després del NO, si no passa allò que ella esperava que passés venen les temudes enrabiades! I aquí és on es comença a posar la cosa interessant, per no dir tensa!

Enrabiada perquè no vol pujar al cotxet, perquè no es vol posar la jaqueta, perquè no vol pujar a la cadira, perquè no vol guardar la joguina,… I nosaltres que ho anem trampejant, però veiem com ella es va quedant amb la cobla del que li funciona i el que no li funciona.

Nosaltres, de moment ens ho premem amb una certa por perquè no sabem si ho sabrem gestionar de forma correcta. Haurem de practicar i això vol dir viure moltíssimes situacions tenses, plors i crits. Tenim la sensació d’estar en un moment crític on, depenent de les nostres actuacions i la nostra forma de fer, s’anirà configurant part del caràcter i del comportament de la Q i sentim la pressió d’haver-ho de fer bé. Però també sabem que cap pare o mare neix sabent com es gestiona això de forma correcta i que això només s’aprèn amb l’experiència A veure com ens en sortim…


Estigueu atents a les últimes novetats del blog i subscriviu-vos-hi.

Moltes gràcies per llegir-nos i fins aviat!