Aquest és un post d’aquells que parlen de les expectatives d’un bon pla i de com la realitat, a vegades, ens fot una bona bofetada.

El pla era perfecte: pujar a a Berga a visitar una amiga, dirigir-nos a Rasos de Peguera on trobaríem neu i passar-hi un matí fantàstic amb la Q jugant, per primera vegada, amb la neu.

I la realitat va ser molt diferent. Primer vam arribar a Berga. Tot anava tal i com estava previst, tot i que la Q estava una mica moixa i havia dormit tot el viatge de cotxe, com si necessités més hores de dormir. Potser s’havia llevat amb mal peu…

Un cop a Berga, amb la Q ja ben desperta, no hi havia manera de desenganxar-la de nosaltres. Només volia braços i no mostrava aquells signes d’energia tan propi d’ella. Estarà covant alguna cosa?

Pugem al cotxe per anar als Rasos i la Q torna a dormir. Val, això ja no és normal. Té febre? No ho sembla. Ja veurem què passa… Arribem a un refugi abans d’arribar a Rasos (total, aquí ja hi ha una mica de neu i tampoc tenim pensat anar a esquiar. Amb tocar la neu i trepitjar-la, ens conformem. Doncs ni una cosa ni l’altra! La Q només vol braços, ni parlar-ne de tocar la neu i llençar boles de neu, ni pensar-ho! Es va passar l’estona dient “Allà” assenyalant cap a les zones on no hi havia neu. Més clar impossible! Allò no estava sortint com estava previst. Què fem?

Doncs deixar-ho estar. Tornar cap a Berga. Buscar un lloc on dinar (a veure com va el dinar) i tornar cap a casa, que si la Q està covant alguna cosa serà millor estar en terreny conegut.

Al final del dia no va anar tant malament. Vam passejar per Berga, vam visitar la casa de la Patum, vam veure la fira de formatges, la Q va dinar més del que ens pensàvem (tot i que tampoc es va fotre una gran “comilona”) i cap a la tarda va recuperar part de la seva energia. Potser tenia un dia mandrós o potser necessitava descansar molt (va dormir tot el viatge de tornada al cotxe, també)

I avui diumenge doncs ha estat un dia normal. Exceptuant el fet que sembla que la Q sí que covava alguna cosa perquè ha estat amb dècimes de febre durant el dia.

Conclusió: els plans que ens fem són molt macos i van carregats de molt bones intencions. Però no sempre han de sortir els plans com estan plantejats, oi?

P.D. Sort que per a la sortida no vam haver de comprar res de roba; perquè si ens arribem a gastar el dineral que valen les jaquetes, botes, guants,… per no tocar ni una bocinet de neu, ens dóna una col·lapse!

2019-02-09 11.41.07
Mama, no em deixis anar…

I a vosaltres? Quan us ha fotut la realitat una bona bofetada? Comenteu-nos i seguiu-nos.

Moltes gràcies i fins aviat!