Avui la Q ha fet el primer pipi! Ha estat d’imprevist, súper emocionant i molt més fascinant del que em pensava.
Últimament la Q diu molt pipi i caca. No sabem si ho diu perquè si, si ho diu quan ha fet pipi, quan en té ganes,… també últimament vol imitar els seus companys de la llar i a nosaltres i seure al vàter i diu: pipi, però no en fa… no esperem que ho faci tampoc, tan sols respectem que es vulgui seure al vàter i ens esperem a que es vulgui aixecar (si tenim temps). A vegades hem fet la pantomima de treure-li el bolquer i tot i, a vegades, ens fa mandra i la seiem amb pantalons i tot!
Fa una setmana li vam comprar un orinal. El fem servir de forma irregular; per seure-hi vull dir, per seure-hi i prou.
Fa uns dies, parlant amb l’equip de la llar ens van dir que si ella tenia interès podíem asseure-la en moments determinats. Quan me’n recordo la sec abans de la dutxa (que no fem cada dia) i abans de posar-li el pijama o la roba, aprofitant que està despullada. Avui ha estat un dia d’aquests.
De fet no m’havia recordat de seure-la a l’orinal quan estava despullada, però la coincidència ha fet que la Q pronunciés la paraula pipi just quan estava nua i em predisposava a posar-li el bolquer. A l’orinal! S’hi ha assegut, com sempre, m’he assegut jo al vàter, he fet pipi davant d’ella ensenyant-li com queia l’orina al vàter, ha dit pipi, m’he eixugat davant d’ella, ella també s’ha volgut eixugar, ha gastat 1km de paper de vàter per eixugar la seva vulva seca (he respirat com cada vegada per poder prioritzar l’aprenentatge al fet de malgastar el paper de vàter) i estava predisposada a marxar del lavabo quan ella ha tornat a dir pipi i ha volgut tornar a asseure’s.
És típic. Ens hi passem minuts i minuts. Però avui he entès que no és en va que li seguim el rotllo, que no és una tonteria, que no és una pèrdua de temps encara que no faci pipi a l’orinal. Perquè avui, una coincidència més ha passat, i és que quan, resignada, he tornat a entrar al lavabo, he accedit a què tornés a seure a l’orinal i m’he assegut a la tassa del vàter per esperar pacientment a què digués: ja està (Si, diu ja està sense haver fet res de pipi), he escoltat un sorollet. Ens hem mirat als ulls les dues. No sé si els tenia més oberts jo o ella com a taronges! Pipi! He exclamat! I ella pipi! Hem dit pipi deu mil vegades, he exagerat la festa del pipi a tope, hem fet videoconferència amb el papa, ens han aplaudit els companys de teatre amb els que estava assajant el papa, ella ha dit papa-pipi cinc mil vegades més i, amb la ressaca de la festa del pipi no hi havia manera que s’anés a dormir, fins que de tantes voltes que ha donat s’ha fet un cop al nas amb el meu colze, ha plorat i s’ha adormit.
Ho estem treballant bé? Això és un pas important? Quin significat té? Què hem de fer a partir d’ara? No en tenim ni idea. Però ha estat emocionant i ho volia tenir escrit com a record.
De moment, hem decidit que seguirem com havíem acordat. Asseient-la a l’orinal quan estigui despullada o si ho demana i tenim temps. I ja veurem com evoluciona tot…
2019-02-08 17.02.19

Algun consell per donar-nos? Deixeu-nos els vostres comentaris i seguiu-nos si us interessa el contingut del blog.

Moltes gràcies per llegir-nos i fins aviat!