Fa uns dies comentàvem que la Q començava a usar i abusar del ‘NO‘ i que el deia a tota hora (fins i tot deia ‘No’ quan en realitat volia dira ‘Sí’) No hem deixat aquesta etapa enrere, tot i que sembla que ens està donant una petita treva. Però sí que hi ha una novetat, en el camí cap a la seva independència, ha començat a utilitzar expressions com ‘Mi’, ‘Jo’, ‘Meu’ o ‘Tu’.

I ens agrada que ens vagi donant aquestes mostres de què es fa gran i que comença a saber que pot valer-se per ella mateixa i, sobretot, que ho vol aconseguir. Ara està en plena etapa de “Ho faig jo sola” i ho intenta amb moltes ganes i, a vegades, una mica de frustració.

2019-02-23 10.21.22

El seu ventall de vocabulari es va ampliant (podeu veure les seves primeres paraules al nostra compte d’Instagram) i cada cop és més capaç d’expressar allò que necessita o vol. Ella n’és plenament conscient i, a vegades nosaltres ens hem de trencar els cascos per entendre què ens està demanant. Però ella insisteix i no es cansa de repetir la mateixa paraula, una vegada i una altra, fins que l’entenem. I si no ho aconseguim, “pollo a la vista!”. Pobreta.

2019-02-23 10.01.13

 

La qüestió amb tot això és que, ara, tot va (encara) més lent. Si vol vestir-se ella sola, ja podem passar-nos 30 minuts de rellotge per aconseguir-ho. Vol caminar sola pel carrer des de la llar a casa? Doncs ens hi passarem ben bé 45 minuts per arribar.

 I així amb tot. Vol pujar a la trona sola, pujar i baixar les escales, cuinar, escollir-se la roba, dutxar-se,… L’únic que encara no vol fer sola del tot és jugar. Per això sí que ens necessita tenir-nos a prop, tot i que cada cop ens necessita més actius en el seu joc.

2019-02-22 07.42.12

Una altra cosa important és que també ha aprés a dir ‘No pot’ (que vol dir ‘No puc’) i és la seva manera de demanar-nos ajuda quan les coses que vol fer no les aconsegueix. Ens flipa veure com és conscient del que pot i del que no pot fer. Però tot i així ho intenta i no es rendeix fàcilment.

El més complicat és adonar-nos de quan necessita espai i temps per fer les coses per ella mateixa i no interferir en aquesta activitat. Sense voler-ho, estem acostumats a voler acabar tot ràpid i passar a la següent tasca com més aviat millor. Hi ha vegades que és necessari perquè el rellotge mana, però hi han molts moments (la gran majoria!) que, si ens parem a pensar, no tenim res més a fer després. Així doncs, per què ens costa tant seguir el seu ritme i donar-li aquest espai i aquest temps? No podríem

2019-02-23 10.56.45aprofitar-nos d’ella i aprendre a viure més conscientment cada moment? Potser ens hem de convertir en aprenents i gaudir d’aquest aprenentatge taaaaaaant importants. Hem d’aprendre a aturar-nos i no deixar-nos arrossegar pel remolí de les presses a que ens aboca aquesta societat on vivim. Deixem pas a la calma i deixem de banda l’estrès!

Sigui com sigui, la Q té, cada cop, més desenvolupada la seva autonomia i això vol dir que també va fent créixer la seva personalitat. Es fa gran. I intentem gaudir cada moment d’aquests.

IMG-20181216-WA0009.jpg


Moltes gràcies per llegir-nos i fins aviat!