Aquest cap de setmana hem estat a Mas Pagés a Sant Esteve de Guialbes amb el programa ‘Vacances en família’ de la Xanascat, la Xarxa d’albergs de Catalunya. Quina experiència!

No coneixíem el programa fins que a l’escola bressol ens en van parlar algunes famílies. Així que vam estar buscant informació i ens va molar molt el que vam llegir. Es tracta d’un programa en el qual t’apuntes especificant on vols marxar i quan vols marxar (de les dates disponibles -que són moltes-). Posteriorment es fa un sorteig entre totes les famílies participants i, si tens sort, doncs aconsegueixes estades en albergs de diferents llocs de Catalunya a un preu molt econòmic (uns 29€ pensió complerta, els adults. La Q ens ha sortit gratuïta)

Nosaltres volíem fugir del soroll del Carnestoltes i posar una mica de distància de la ciutat. Necessitàvem desconnectar uns dies. I vam pensar que aquesta era una bona opció. I ens va tocar. I hem gaudit molt!

20190302_0935192124724733.jpg

L’entorn és fantàstic i poder connectar amb la natura és genial. Hem pogut fer excursions i buscar alguns tresors del ‘geocaching’ (si no sabeu què és, ja us hi explicarem). La Q, per la seva banda, ha trobat milers de tresors en forma de pedres, plomes, aglans, fulles,… les seves butxaques no donaven més de si. Hem gaudit amb la bona companyia dels amics de La bona teca, tot i que no crec que puguin treure un post sobre l’exquisidesa del que vam menjar. Jajajaja. Hem conegut altres famílies i la Q ha pogut jugar amb altres nens i nenes. Hem tornat a connectar amb aquells dies que marxàvem de colònies, dormíem en lliteres i menjàvem arròs amb tomàquet i carn arrebossada amb patates fregides congelades.

img-20190303-wa0000121135280.jpg

El menjar és la única pega que hem trobat. Ja sabem que pel preu que es paga no podem demanar grans bufets i tiberis, però tot és millorable. El menú era força infantil (jo l’agraeixo) però alhora poc saludable. Abundaven els fregits, les sobres de dies anteriors i els sucres. Ja sabeu, si seguiu la L a través de l’Instagram d’aficionat a la cuina, que últimament ens mirem molt això dels sucres afegits (tot i que no hem deixat de menjar i la Q no és una excepció) i en prenem molta consciència, així que ens ho mirem tot amb lupa. Ha estat una mica de xoc veure que només podíem menjar flam o iogurts ensucrats de postre o cereals ensucrats, ulleres, melindros o galetes per esmorzar. Les alternatives, únicament eren poma o pa amb tomàquet. Res més.

No passa res per saltar-nos els hàbits alimentaris que seguim a casa, és clar!, però tenint en compte el volum de famílies i d’infants que passen per aquest alberg, trobem que s’hauria de mirar una mica més el fet de proposar un menjar més saludable o, com a mínim, oferir més possibilitats d’elecció. La Q s’ha menjat el seu primer iogurt ensucrat (i li ha agradat, tot sigui dit) i no ha menjat fruita en tot el cap de setmana (ja que la poma és de les poques fruites que no acaba d’arrencar a menjar)

A més, s’ofereix la possibilitat de canviar un dia el dinar per un picnic i aquest consisteix en un petit entrepà de pernil dolç amb formatge (el mateix que vam esmorzar), una ampolla d’aigua petita i una taronja. Una mica pobre…

Però malgrat que no hem acabat massa convençuts amb el menjar, sí que hem gaudit amb totes les altres propostes de l’alberg: sorrals, sales de joc, ases i cavalls, espai exterior, amabilitat, ritme slow, natura i bany propi!

20190302_21073282745575.jpg

En un següent post ja us parlarem de la nostra vivència compartint espai amb altres famílies. Tota una experiència!


I vosaltres, heu anat mai d’alberg?

Moltes gràcies per llegir-nos i fins aviat!