Qui us escriu la reflexió d’avui és l’A, el pare de la Q, i us puc assegurar que aquesta és de les frases que més ràbia em fa. Destrossem-la!

He escoltat aquesta frase maleïda moltes, moltíssimes vegades. La última vegada va ser a l’escola, on un pare em va ‘donar permís’ per pegar la seva filla si no feia cas perquè ‘de petit a ell li pegaven i li ha anat molt bé a la vida’. De fet, porto escoltant aquesta frase des de ben petit i no té res a veure amb ser pare o no. Us diré més encara, no cal tenir fills per dir-la. Tothom en té dret. Però, per mi, és de les frase que em generen més ràbia i impotència. Per què? Us ho explico.

Per què em genera ràbia?

Doncs perquè trobo que és una frase que ens treu la oportunitat de millorar com a persones, de millorar el món i la nostra forma de relacionar-nos amb aquest. Pensem en això: tot el que ens fan (ens diuen, ens ensenyen, ens mostren,…) de petits ens queda gravat en el nostre subconscient i, automàticament, ho donem per bo, vàlid i autèntic. Això fa que quan creixem, repetim inconscientment aquestes conductes i idees.

I està clar que no tot el que hem aprés de petits està malament. La qüestió és que si no prenem consciència de les nostres conductes i idees inconscients, les seguirem repetint i repetint en un cercle vital viciós que no ens permetrà evolucionar a nivell personal. Repetirem allò que ens fa bé, però també allò que no ens convé. Per això és necessari revisar, criticar, reflexionar i posar sota la lupa el que fem, el que diem, el que pensem; i valorar si aquestes accions, paraules i pensaments ens ajuden a esdevenir millors persones, pares, mares, amics, éssers humans. Dir que “el que m’han fet de petit està bé perquè mira on he arribat” és una altra manera de dir que no volem canviar el món; el nostre món.

Per què em genera impotència?

Doncs perquè es tracta d’una frase taxativa que posa fi a qualsevol conversa que impliqui una reflexió pedagògica o un diàleg sobre educació. És irrebatible, inqüestionable i indemostrable.  Està clar que una persona adulta responsable pot dir aquesta frase tot i haver patit situacions desagradables en ser infant; però no podem saber com hauria estat la seva vida de no haver patit aquestes situacions desagradables. Així que només ens queden les suposicions.

Jo vaig haver de fer moltes còpies de petit. Vaig patir càstigs “de cara a la paret” i alguna humiliació a classe… i no m’ha anat tant malament! Sóc mestre i gaudeixo de la meva feina, tinc una família fantàstica i estic content amb el meu estil de vida. Això vol dir que he de fer copiar als meus alumnes 100 vegades “No cridaré a classe”, castigar-los de cara la paret i ridiculitzar-los davant de tothom? D’aquesta manera aconseguiré que siguin persones responsables i que tinguin una família el dia de demà? Si seguim la ‘regla de tres’ de la frase maleïda d’avui, està clar que sí! I això és el que em diu el meu subconscient de tant en tant: “fes-ho, i que pateixin el que tu vas patir!”

Per sort, no sóc d’aquest tarannà i penso que,

Si a mi m’ho feien de petit, no necessàriament ha d’haver estat bo per mi. Reflexionem-hi!


Com sempre, esperem les vostres propostes per analitzar i destrossar les frases maleïdes que tots hem escoltat alguna vegada i que ens remouen les entranyes. Us animeu?

Moltes gràcies per llegir-nos i fins aviat!