Diuen que “rectificar és de savis” i veiem que al llarg de la nostra història com a mares i pares, hem de rectificar constantment. Canviem maneres de fer, de dir, de pensar; i allà on abans fèiem, dèiem o pensàvem una cosa, ara en fem, diem i pensen una altra completament oposada. Això només ho provoca l’experiència i ara, que aviat tindrem dos anys d’experiències, podem començar a enumerar aquells aspectes en els quals la nostra opinió ha canviat radicalment.

Com a blog públic que som, escrivim sobre el nostre dia a dia, les nostres vivències i les nostres idees. Però a mida que va passant el temps, algunes d’aquestes idees van evolucionant, canviant i capgirant. No volem esborrar les paraules antigues perquè penso que defineixen qui som o d’on venim, però si que les podem sobreescriure amb paraules noves. Aquest post ens serveix per actualitzar-ne algunes.

La lactància i el biberó

Abans de néixer la Q teníem molt clar que la L faria lactància materna i que tot seria meravellós. No hauríem d’utilitzar biberons no preocupar-nos per la llet de fórmula perquè “donar el pit era donar vida” i no fer-ho no era gens recomanable. I després va passar el que va passar. I tot el nostre món, sobretot el de la L, es va ensorrar. A la força vam haver de deixar la lactància materna i passar al biberó. En aquells moments ens va suposar un trasbals, però ara, vist en perspectiva, tampoc no tenim males paraules al fet d’haver utilitzat biberó. De fet, la relació entre la L i la Q va millorar de manera molt significativa.

El xumet

En deixar la lactància materna, vam haver de buscar un substitut per salvar la necessitat de succió de la Q, així que va aparèixer el xumet. Jo, personalment, no el volia de cap manera i recordo plorar el primer dia que li vaig posar per aturar els seus plors. Des d’aleshores, la nostra relació amb el xumet ha anat canviant i ara l’utilitzem amb molt de gust. Sabem que haurem de fer un pensament el dia que ens decidim a retirar-lo, però ja ho viurem com puguem. De moment, l’utilitzem per dormir i en moments molt puntuals.

L’escola bressol

En aquest cas, també era jo el que em resistia a deixar a la Q, amb tan sols 5 mesos, a una escola bressol. Volia que estigués amb figures d’afecte més temps, durant el seu primer any, i no volia separar-me d’ella. Però després del que vam viure el primer any, estem més que encantats amb la nostra escola bressol.

La cura dels altres

Quan va néixer la Q la volíem protegir a tota costa. Fins i tot de les persones del nostre entorn. Teníem una idea general de com volíem acompanyar-la en el seu procés de vida i no volíem que ningú s’hi fiqués pel mig. I si s’hi ficava, que fes les coses a la nostra manera. Però hem vist que això no té sentit, que cada persona és com és i tot portem la nostra motxilla d’experiències a l’esquena. Si deixem a la Q al càrrec d’una altra persona, no som ningú per dir-li a aquesta persona com ha de fer les coses (dins d’uns límits, és clar)

Tenir fills sí et canvia la vida!

En la nostra primera frase maleïda ens plantejàvem si tenir fills canviava, o no, la vida. Tot i que en aquell post dèiem en què ens havia canviat la vida i en què no, si ara haguéssim de tornar a escriure el post, trobaríem molts més motius per dir que tenir una filla sí que ens ha canviat la vida. Hem perdut molt temps propi i de parella i, tot i que continuem fent coses fora de casa com anar de vacances o anar a sopar a alguna restaurant, no ho fem amb la freqüència o amb la calma que ho fèiem abans. I de plans de parella més romàntics, com anar al cinema o una sessió d’spa, oblideu-vos! L’altre dia, per primera vegada des del naixement de la Q, vam anar al cinema la L i jo junts!

Així que sí, tenir fills canvia la vida encara que nosaltres ens resistim a creure-ho. Però, com dèiem en aquell post, no tots els canvis tenen perquè ser negatius, no?

Hi han altres temes on també hem canviat la opinió com els bolquers de tela, els sucres en l’alimentació dels infants, la tele, l’ús de les tovalloletes, i un llaaaaaaarg etcètera que donaria per molts posts com aquest. Ja vindran, si és el cas. I, mentre no arriben, continuarem aprenent.


I vosaltres,  també us heu hagut de menjar les vostres paraules alguna vegada?

Moltes gràcies per llegir-nos i fins aviat!