Fa uns dies aquest blog va celebrar el seu primer aniversari coincidint amb el segon aniversari de la Q. Toca mirar enrere i replantejar-se el per què de tot plegat.

El motiu d’aquest replantejament del blog i del funcionament de les xarxes socials té el seu orígen en una denúncia que vam rebre de part d’un usuari o usuària anònims a través de les xarxes socials, que van denunciar el blog per inapropiat. Des d’aquell moment, ja no vam poder publicitar el blog a través de les xarxes socials i això ha fet que ens els últims temps pràcticament ningú hagi entrat en el blog.

Això ens ha fet qüestionar per què fem tot això, si té algun sentit i si val la pena continuar. Aquestes són les conclusions a les quals hem pogut arribar:

  1. L’objectiu principal d’aquest blog és el de compartir experiències, dubtes i reflexions que fem a partir de les nostres vivències i del nostre intent de seguir una criança el màxim de respectuosa possible dintre de les nostres limitacions. Tot i així, ens adonem que també és una via d’escapament per intentar alimentar el nostre ego. Una manera de rebre acceptació i d’intentar cridar als quatre vents que som competents en això de la maternitat/paternitat.
  2. I, per què cal que busquem aprovació? Doncs estaria bé saber-ho del cert, però encara no podem respondre aquesta pregunta amb certesa. Potser no hem tingut l’acompanyament exterior que necessitàvem en el primer any de vida de la Q? Potser no hem superat encara la nostra etapa egocèntrica? Qui ho sap?! La qüestió és que en una conversa filosòfica que vam tenir la L i jo fa poc temps, ens vam adonar que ja no necessitem aquesta aprovació. Tenim la nostra pròpia aprovació i sabem que ho fem el millor que sabem i que, dia a dia, anem millorant. I amb això ja en tenim més que suficient!
  3. Les xarxes socials són molt enganyoses. S’hi ven una imatge distorsionada de la realitat, manipulada segons les necessitats de qui escriu i de qui comparteix. Alhora, són un bon recurs per intercanviar experiències i vivències; un espai per aprendre i conèixer noves realitats. Així que no ens volem desconnectar del tot d’aquestes xarxes, però si reduir un parell de marxes.
  4. Escriure, revisar, afegir fotografies, publicitar,… cada entrada al blog ens requereix un temps important. Les prioritats, amb el pas del temps van canviant i el que fèiem encantats fa uns mesos potser ara ens costa més esforç. Potser abans valia la pena; ara no ho tenim tant clar. I si aquest esforç no es veu recompensat amb un cert feedback de la gent que ens llegeix, encara té menys sentit. Com ja hem dit, aquesta denúncia ens ha invisibilitzat a les xarxes.
  5. Així doncs, com trobar l’equilibri entre compartir experiències i no demanar (encara que sigui inconscientment) l’aprovació dels altres? Com aconseguir aquest equilibri sense que suposi un esforç i una despesa de temps excessiu? No trobem la resposta adient, però la nostra opció passa per deixar de banda aquest blog (potser no per sempre) i centrar la nostra atenció, però de forma més moderada, en el nostre compte d’Instagram. Des d’allà ens és més fàcil compartir en el moment la nostra experiència i poder mantenir relacions més fluïdes amb la gent que ens interessa.
  6. Ens hem adonat que, malgrat que les oportunitats de relacions que ofereixen les xarxes socials són molt àmplies, alhora provoquen que cada cop estiguem més sols i que visquem cada cop més endinsats en les xarxes. Necessitem “desconnectar” d’aquest mon virtual per tornar a connectar amb nosaltres mateixos i poder viure més intensament el nostre dia a dia sense pensar en escriure i publicar. Esperem que amb el compte d’Instagram actiu, però sense tanta activitat com fins ara, ens permeti ser més espontanis i, al final, més fidels a la nostra realitat (tot i que cal dir que mai hem mentit a través de les xarxes)

Amb tot això, volem fer d’aquest post l’últim post durant una bona temporada. No sabem quan hi tornarem a escriure (si és que ho fem algun dia) però les paraules que aquí hi han escrites hi quedaran durant molt de temps a les xarxes per si algú -o nosaltres mateixos- les hi vol fer un cop d’ull.

Sigui com sigui, estem agraïts a tot el que ens ha aportat aquest blog i als aprenentatge i descobriments que ens ha permès fer. També estem agraïts a les més de 5000 visites que hem tingut en un sol any; molt lluny d’altres blogs però suficient per a nosaltres.

No és un adéu per sempre, és sols l’adéu per un instant.


Com sempre, moltes gràcies per llegir-nos i fins aviat!