Ara que tot just acabem de passar la barrera del primer any de la Q, i un cop celebrat el seu aniversari, hem pensat que és un bon moment per parar-nos a pensar al voltant del tema estrella dels aniversaris i els Nadals: els regals.

2018-04-15 10.40.01
Què serà, serà…?

Que a tots ens agrada rebre regals està clar. Que a tots ens agrada fer regals als altres i veure les seves cares de felicitat (sobretot als més petits), també. Però abans de comprar un regal o de fer-lo, creiem convenient parar-nos a pensar sobre el significat dels regals. Perquè donar un regal és molt més que complaure l’altre i quedar bé amb una convenció social prèviament establerta; donar un regal és dir a l’altre que l’estimem, que el tenim en compte, que pensem en ell i el nostre regal serà el reflex d’aquesta estimació i d’aquests pensaments. En un regal, hi hem de bolcar tota la nostra ànima per regalar allò que el cor ens diu que és el més adient per aquella persona i per aquell moment en concret. No creiem en el “regalar per regalar” només pel fet d’obtenir l’aprovació i l’amor d’aquell a qui estem fent el regal.

Els infants són molt intel·ligents i, al contrari que els adults, saben veure què hi ha darrera d’un regal; en un racó profund del seu ésser, inconscient o amagat, saben si aquest regal que acaben de rebre és una pura demostració d’afecte o si oculta alguna intenció subjacent (ja sigui obtenir més amor -“sempre em demana un regal, què n’és de maco! I com m’estima!” o buscar un comportament determinat -si et portes bé et compraré un regal) Quan la intenció és pura, el vincle entre els dos protagonistes s’enforteix, però si hi ha una intenció amagada, el vincle es va afeblint, ja que el nen o la nena van descobrint la no-autenticitat d’aquest vincle.

Una altra convenció que estem disposats a trencar està en el cost dels regals. Sembla que el millor regal que podem fer és aquell més car i més a la moda o, com a mínim, que sigui més car que la resta de regals que rebi l’afortunat. Hi ha una tendència inherent a l’ésser humà a comparar-se amb els altres i nosaltres, sempre, hem de ser més i millors. Però tots hem escoltat (i viscut) allò de comprar un regal i que l’infant només jugui amb el paper. De vegades és molt millor un petit regal elaborat per un mateix que no pas la joguina cara de moda. La diferència entre els dos regals torna a caure en l’ànima que hi ha darrera un regal. Un la té tota, l’altra no en té res. Encerteu quina és quina?

I si parlem de la quantitat de regals encara ens hem de posar més seriosos. Quin sentit té rebre un munt de regals quan, de petits, el nostre cervell és incapaç de processar-los tots i, per conseqüent, es queden alguns regals oblidats en un racó de l’habitació acumulant pols? No seria millor rebre tres regals de qualitat, que contribueixin a enfortir els lligams amb l’altra persona, en comptes de rebre’n vint que no ens aportin res de res? Personalment preferim que la Q rebi un regal amb un alt valor personal que no pas tres regals petits però buits de significat. Valorem el SER per sobre del TENIR.

Nosaltres, amb la Q i les nostres famílies, intentem prendre consciència d’aquests fets i, fins al moment, sembla que el tema està entès. Però no és fàcil! Els regals que fem els adults acostumen a anar carregats de projeccions que fem de les nostres pròpies mancances com a persones i és molt difícil prendre’n consciència i alliberar-nos d’aquestes càrregues. L’exemple més clar és la d’aquell pare o mare que treballa tant que pràcticament no veu la seva criatura i, per compensar-ho, l’enterra en muntanyes de joguines perquè aquesta sàpiga que se l’estima molt. Potser, de vegades, una abraçada o un dibuix és el millor regal que podem rebre.