Estàvem embarassats la primera vegada que ens van dir aquesta frase… També ens van dir aquella de… “a nens més grans, problemes majors!”… no som els únics que hem estat obsequiats amb aquestes meravelloses sentències, amics nostres que van estar embarassats contemporàniament també ens deien que els ho havien comentat. N’estem segurs que alguna vegada les heu sentides o les heu dites… La nostra reacció, i la dels nostres amics, era d’una autèntica estupefacció.

No ens podíem creure, ni nosaltres ni els nostres amics, que haguéssim estat obsequiats amb aquestes frases populars, que es diuen sense pensar, tal i com raja, perquè s’han dit tota la vida. Són frases que passen generació rere generació i, només per aquest fet, ja es donen per certes i irrefutables. Formen part ja de la nostra cultura i societat.

Però si ho pensem fredament, no són frases gens apropiades a dir a una parella que afronta amb il·lusió i positivisme, però també amb pors i incerteses, un nou projecte que serà per a tota la vida, no creieu? La càrrega negativa d’aquest tipus de frases és bastant gran, i encara aporta més incertesa, pors i pessimisme a una parella primerenca que afronta un nou projecte de per vida, ara, amb més dubtes que ànims.

Després d’un any de vida de la Q puc treure tres conclusions respecte aquest tema:

  1. Entenc quan diuen que “a partir d’ara tot serà patir” perquè realment ells ho han viscut així. Hi ha gent que pateix per tot, ho hem pogut veure amb comentaris que ens han fet quan venien a visitar a la Q (o, fins i tot, gent desconeguda pel carrer): Ja va prou abrigada? Compte amb el cap. No s’haurà quedat amb gana? Ja la peseu cada setmana? No creieu que heu de demanar una segona opinió a un altre metge?  Ja és normal que faci aquests moviments? Ui no la deixis pujar les escales, que encara caurà. Compte no s’ennuegui, talla-li més petit. Cal que mesureu la temperatura de l’aigua. Ja és normal que dormi tan poc? Ja és normal que dormi tant? No la desperteu per menjar? I si agafa una baixada de sucre?… no us heu atabalat? Als 3 mesos de la Q em sentia sobrepassada de tantes preocupacions, però no per les de veritat, sinó per les suposades per d’altres. Hi ha gent que pateix per tot, és el seu tarannà, i, sense voler-ho, transmeten aquest sentiment amb els seus comentaris i preguntes. Possiblement aquest tarannà sigui l’herència d’una societat amb pocs coneixements, amb poc interès per la recerca científica i l’educació conscient, amb molta importància al safareig i amb gran influència de la religió catòlica, on tot és culpabilitat i patiment, però això ja és sortir-me del tema. La meva recomanació? Respirar molt, entomar aquestes preguntes i comentaris com pugueu i només preocupar-vos i patir per allò que sigui realment important per a vosaltres.
  2. No sabem com canviarà la nostra vida, però si fem balanç d’aquest any amb la Q, no podríem afirmar que bàsicament hem patit, sinó tot el contrari, hem estimat més que mai i hem gaudit (això no sé si més que mai). Hem patit si, hem patit el part quan li perdien el cor a la Q, la lactància quan em van operar i em van deixar amb una ferida oberta en el pit bastant profunda, hem patit quan ens van dir que potser era sorda, vam patir quan la van anestesiar per fer-li una prova mèdica i trigaven més del que ens van dir a retornar-nos-la, hem patit alguna que altra nit d’insomni, vam patir el dia que es va desequilibrar i es va donar contra la calaixera i li va sortir sang, hem patit els dies que no menjava i ens hem preocupat per si baixava de pes,… però no podem afirmar que aquest sentiment sigui el majoritari, ans el contrari, hem gaudit i seguim gaudint, de la criança, de la companyia, de l’amor, d’observar-la, de veure-la créixer, de compartir… i un infinit de situacions més!
  3. Hi ha frases que hauríem de reflexionar-les i ser més curosos quan les diem, a nosaltres també ens passa, són frases que formen part del nostre tradicionari, però que no tenen cap sentit i que, si ho pensem fredament, són de bastant mal gust. Per tant, proposem des d’aquest blog reflexionar més sobre aquestes frases maleïdes i evitar que passin de generació en generació i que, algun dia, acabin formant part del passat.

Des d’aquí proposem algunes idees per comentar altres aspectes de la criança a parelles embarassades:

Què bonic! Quina il·lusió! Ja veureu com descobrireu que mai no havíeu estimat tant! Enhorabona, quina experiència, a partir d’ara tot serà compartir moments especials! Si necessiteu res, compteu amb nosaltres. Gaudiu-ho molt! No feu cas del que us diguin, feu cas de vosaltres 3! Moltes felicitats! A partir d’ara tot són noves vivències! 


Se us acuden més frases maleïdes? Deixeu les vostres idees en els comentaris i anirem ampliant la secció mica en mica!

Gràcies per llegir-nos! Subscriviu-vos i compartiu. D’això va tot aquest muntatge!

Fins aviat!