Ara fa un mes que es van acabar les vacances d’estiu i vam tornar a la feina. Mica en mica, hem anat reprenent totes les nostres activitats. Però no ha estat fins aquests dies que hem pogut dir que, per fi, hem tornat a la rutina.

Les vacances han estat temps per gaudir del temps lliure, la família, la natura i els amics. I ho hem aprofitat al màxim! Ha estat un temps de desconnexió del treball i de les nostres activitats d’oci, entre les quals s’hi inclou el blog (tot i que hem aprofitat per d’obrir un perfil de facebook i això ens ha xuclat més temps del que ens pensàvem), però tot acaba i va arribar el dia de tornar a la feina.

Tornar a treballar. Tornar a la llar. Tornar als horaris fixes. Tornar a les tardes en família. Tornar a escoltar el despertador. Tornar a la sensació que les setmanes passen volant! Però no sempre la tornada és fàcil.

L’any passat, la tornada es va donar després d’haver compartit 4 mesos en família després del naixement de la Q i, potser queda malament dir-ho, però teníem ganes de retrobar-nos amb una mica de rutina diària i gaudir d’una estona de feina envoltats de converses que no giressin únicament i exclusiva entorn de la Q. No sé si això ens converteix en mals pares o ens reafirma com a ésser socials que som.

La qüestió és que l’any passat va ser un any ple de novetats i ens pensàvem que aquest any seria més fàcil i planer. Jajajajaja, què innocents! Doncs no! Resulta que ha estat més difícil del que ens pensàvem. Tant la L com jo ho hem portat força bé. Ja estem acostumats a aquests períodes d’aturada i de desconnexió, però per la Q tot és completament nou. Ella no entén què ha passat, però ha passat d’estar 24 hores al dia amb nosaltres a tornar a anar a la llar; de dinar quan tingués gana a seguir uns horaris més fixes; de viure amb un cert relax per part nostra a veure com hem de viure el dia a dia compaginant feina i tasques de casa; de sortir cada dia a fer una activitat diferent a seguir (quasi) el mateix plànning dia rere dia. Molts canvis que li han sobtat i que li han suposat un temps d’adaptació.

Els primers dies de llar sortia cansadíssima i per la nit estava, d’alló que en diem “no-hi-ha-qui-l’aguanti”. Pel matí no tenia ganes d’esmorzar i per la nit no tenia ganes de sopar. Hem viscut l’etapa de la trona-taula petita-tornada a la trona. I una infinitat més de detalls que ens han fet la tornada a la rutina una mica exigent i complicada. Sembla que aspectes que teníem superadíssims, com l’estona de dutxa, que li encantava, s’han vist trontollats pel seu mal humor i cansament dels vespres.

Però sembla que, mica en mica, les coses es van posant al seu lloc i que cadascú de nosaltres va trobant la forma de gestionar aquest nou dia a dia que se’ns presenta. Ens queda un curs sencer per endavant emocionant i ple de sorpreses i aventures. Després tornaran les vacances. I després… ai, vés a saber què vindrà després!


Com sempre, moltes gràcies per llegir-nos i esperem els vostres comentaris i subscripcions “en candeletes”.

Moltes gràcies i fins aviat!