20180623_171353.jpg
Una paret blanca

Aquesta és la paret de la nostra habitació. Pertany, per ser més concret, al capçal del nostre llit. És blanca i rugosa. Prou. No té més. O potser sí?

Doncs sembla ser que sí, que hi ha molt més, perquè la Q, quan es desperta, es queda mirant fixament la paret i mou els ulls amunt i avall cercant vés-a-saber-què. La troba fascinant i hipnòtica i s’hi entreté en els més petits detalls.

I és que nosaltres ja les tenim molt vistes les parets. N’hem vist de tots colors, formes i textures. N’hem pintat, netejat, foradat, estampat, folrat,… Però ella no. Per ella, és la primera paret que troba al matí. Objecte d’investigació interessant i ple de matisos que nosaltres hem oblidat d’observar.

I, anant un pas més enllà, ens adonem que TOT en aquest món és nou per ella. Nosaltres ja fa anys que hi vivim i ja no ens atrauen tant els fanals, els arbres, els ocells, els sons de la ciutat, la gespa, la sorra, les papereres, la gent, els cotxes, els bancs,… Però la Q està descobrint el món i és un plaer veure com ho fa. Qui pogués tornar a tenir aquests ulls d’infant i ser capaç de sentir el que deu sentir la Q quan veu una cosa nova per primera vegada; encara que només sigui una paret blanca.

P.D. Em trobo revisant el post abans de publicar-ho mentre estem tirats a la tenda d’acampada. Hem marxat uns dies de vacances amb la tenda i ara mateix plou fora. Fa una estona que plou, de fet. I la L i jo ja no sabem què més fer (que pari de ploure!) Però la Q, com per reafirmar les paraules del blog, porta tota l’estona jugant i entretenint-se amb qualsevol cosa: peus, ampolles d’aigua, sabatilles, necesser, bolis,… és tota una exploradora del quotidià!

P.D.2. Em trobo re-revisant el post un diumenge d’octubre i també plou. Potser avui és el dia per publicar aquesta entrada d’una vegada per totes, no?


No oblideu de subscriure-us per rebre notificacions cada cop que actualitzem el blog. I seguiu-nos en les altres xarxes socials que tenim.

Moltes gràcies i fins aviat!