Avui és l’últim dia d’aquest curs que la Q va a la seva escola bressol. Ha estat un any sorprenent i meravellós en aquest àmbit i per això aquesta entrada va dedicada a totes les professionals que hi treballen per a la nostra filla.

wp-1527969773627.jpg
Pintura lliure sobre llenç d’agenda.

Primer de tot, cal ser sincers: jo no volia portar a la Q a una llar d’infants. Considero que la conciliació familiar i laboral, en el nostre país, és una assignatura molt pendent; les baixes de maternitat i paternitat són curtes i insuficients. I en el seu primer any de vida, un infant ha d’estar amb la seva família per tal de crear un vincle fort i segur que permeti a la criatura fer les seves primeres passes en aquest món de forma segura i confiada, gaudint d’un ambient relaxat, protegit i ple d’amor i respecte. Però no sempre pot ser així, i les necessitats econòmiques pressionen per totes bandes. Així que no ens quedava més remei que fer el cor fort i deixar la nostra filla, amb només 5 mesos!, a càrrec d’unes persones a qui no coneixíem.

El primer que vam haver de fer va ser triar escola bressol. Pública o privada? Prop de casa o lluny? Bilingüe, monolingüe, trilingüe? Quant costen? Es quedarà a menjar o no? Moltes decisions i moltes opcions per triar. Així que va començar la processó de les portes obertes. Vam veure de tot, escoltar de tot i, perquè no dir-ho, sospitar de tot. La L i jo ens dediquem a l’educació en diferents nivells educatius, així que sabíem de què ens parlaven en segons quins projectes educatius i hem vist el llautó a més d’una escola bressol. Com a pares i mestres, tenim una idea clara de com ens agradaria que fos l’escola ideal per a la Q, però sabem que complir totes les expectatives és un fet impossible. Però al final ens vam decidir per una escola que, semblava, complia els nostres requisits mínims: veien els infants com a persones lliures amb els seus drets i les seves potencialitats (i no com a simples quotes de final de mes), donaven una importància al moviments i la acció com no n’havíem vist en cap altre, no duien la bandera de l’anglès com a eina de màrqueting barat, tenien uns espais acollidors, naturals i assolellats, respectaven les diferents formes d’educar de les famílies i, a més, estava a prop de casa (la funcionalitat també és important). Així doncs, vam fer la preinscripció, vam passar els nervis de l’adjudicació de places (tindrem prou punts?) i vam poder matricular-nos!

I quin encert més gran!

Un curs després només podem donar mostres d’agraïment per tot el que han fet totes les professionals que allà hi treballen, des de les educadores i mestres (ens mengem a qui les anomena ‘monitores’) fins la cuinera i l’encarregada de la neteja. En tot el curs ens han fet sentir com si estiguéssim a la nostra segona casa, relaxats, estimats i atesos, no només a la Q, sinó a nosaltres com a família. La confiança que ens han donat, l’amabilitat amb que ens han tractat i el respecte que ens han demostrat respectant, entre d’altres coses, la nostra manera d’alimentar la Q, ens ha ajudat a superar els nostres dubtes i les nostres pors sobre l’educació formal en quest primer any de vida.

Des del primer moment, la Q ha entrat encantada a l’escola, ha gaudit de les mil-i-una activitats diferents que se’ls han acudit a les mestres, ha fet avenços enormes en tots els aspectes gràcies a tota l’estimulació que ha rebut allà, ha gaudit com una boja a la magnífica sala de psicomotricitat que tenen, ha pogut jugar hores i més hores en el sorral de l’escola amb nosaltres fins i tot quan les mestres ja havien marxat!, ha gaudit de les festes tradicionals i d’unes representacions teatrals fabuloses i divertidíssimes i, el més important per a nosaltres, s’ha sentit cuidada, estimada i respectada.

Deia al principi del post que complir totes les nostres expectatives escolars és un fet impossible, però és que a la nostra llar, plena d’amor i bon humor, aconsegueixen l’impossible. Moltes gràcies de tot cor.

L’escola segueix oberta uns dies més i continuarà rebent infants durant el mes de juliol (potser fins i tot la Q hi torna algun dia esporàdic…), però des d’aquest humil blog les desitgem a totes unes molt bones vacances merescudes.

P.D. També mosseguem quan algú diu que la Q va a la “guarderia”. Ja va sent hora que, com a societat, donem a les escoles bressol i a les llars d’infants, la nomenclatura que es mereixen. Si més no, en la nostra escola, han fet quelcom més que guardar-nos la Q.

wp-1527969741768.jpg
El nostre cançoner preferit!


Si us agrada el contingut del blog, no dubteu a subscriure-us a la part inferior de la pàgina. Ah, i compartiu si us sembla interessant amb qui pugui interessar!

Moltes gràcies per llegir-nos i fins aviat!